Després de la publicació de «I am That», els occidentals van començar a visitar i sentir els ensenyaments de Nisargadatta Maharaj a Bombai entre els anys 1975 i 1981. Després de la seva mort, sembla que el curs d'aquesta història es va congelar, limitant-se a Nisargadatta i la transcripció de les seves converses amb els qui li visitaven. És cert que Ranjit Maharaj va continuar amb el mateix estil d'ensenyaments, i va viatjar a Europa i Estats Units. Però quan aquest va morir, d'alguna manera l'important va ser transcriure les converses de tots dos. Això no és tot el que va succeir. Va haver-hi un "abans" dels occidentals i un "després" de Nisargadatta i Ranjit. A Índia va haver-hi un llinatge de mestres, un sampradaya, conegut com Inchegiri Navnath Sampradaya, del que tots dos formaven part, que va ser molt fructífer i que té una història. Va haver-hi una continuïtat del llinatge fins als nostres dies tant a Bombai com en altres llocs d'Índia, i també un mestre que dóna el mantra en l'actualitat. Aquest llibre explica algunes pràctiques poc conegudes, el propi mantra, les característiques del llinatge, mestres sobre els quals gairebé no se sabia gens i els llocs on se'ls venera. El que aquí s'explica ha estat obtingut in situ, a través de viatges, experiència directa de l'autor i converses que ha mantingut amb persones notables. No és una enciclopèdia ni un llibre d'història, és un viatge apassionant.