Damián Ferrer ha complert els 50 i està en atur. Té una filla adolescent i encara no ha superat el trauma del seu divorci. És una típica víctima de l'últim desastre financer internacional: ha estat acomiadat de manera fulminant després d'haver treballat durant més de vint anys en una empresa de màrqueting directe. Quan li ofereixen una modesta ocupació com a conserge d'un cèntric edifici de la capital llevantina en la qual resideix, no l'hi pensa dues vegades. Està disposat a acceptar qualsevol treball lliure d'estrès que li permeti anar fent. Ja no aspira a molt més. Sobretot no té ganes de complicacions. No obstant això, la qual cosa li espera és precisament això: complicacions. I en tal mesura i de tal naturalesa que escaparan per complet a la seva capacitat d'assimilació. Però l'empenta que ho precipitarà per un autèntic tobogan de bogeria i horror no l'hi donen directament a ell, sinó a una desgraciada i desconeguda dona en l'andana d'una estació de metro. Aquest assassinat absurd que presencia el protagonista de manera accidental serà el primer indici de la veritat definitiva que és a punt de descobrir: la que cap cautela, cap principi racional de prudència pot lliurar-nos enterament de la implacable crueltat del món.