El Teixó era ja molt vell i sàvia que aviat hauria de morir-es, però no sentia per, al cap i a la fi morir significava simplement abandonar un cos que ja no funcionava tan bé com quan era jove. El que el preocupava en realitat era com es sentirien els seus amics quan ell ja no sigués. Quan el Teixó s'acomiada, allunyant-es cau a baix, els seus amics es senten molt tristos. L'única cosa que els consola és recordar aquelles cuses que Teixó els va ensenyar quan encara vivia.