Dorothea Lange (1895-1965) es va fer a si mateixa com a fotògraf en uns temps decisius per a Estats Units: una època marcada per les tensions racials, la ruïna econòmica i la guerra. De tot això va ser testimoni privilegiat, i el seu testimoniatge, sempre personal i moltes vegades incòmode pel establishment, roman tan viu com llavors. En aquesta extraordinària i esclarecedora biografia, Linda Gordon presenta no només a la Dorothea Lange pionera de la fotografia documental sinó també, per primera vegada, les seves vicissituds més íntimes: els seus dos matrimonis (amb homes brillants que van ampliar els seus horitzons, el pintor Maynard Dixon i l'economista Paul Taylor); les seves relacions familiars; els seus problemes de salut; les seves contradiccions. Al mateix temps que traça un esplèndid fresc històric i social, atempta sempre a les qüestions de gènere, Gordon transmet amb apassionat rigor l'incansable lliurament al treball de Dorothea Lange i el seu compromís en la lluita contra la injustícia. També analitza el seu llegat, les inoblidables imatges ?avui icones universals? d'una fotògrafa excepcional que en el seu moment va afirmar: ?una càmera és una eina per aprendre a veure sense càmera?.