El contacte ho decideixen, junts, la carn i el foc. Llavors es fonen en el tebi, que és la meitat de la sang. Ens haurem trobat amb el flanc desconegut, amb el cop, amb la ferida; també amb el suau. I la seda rellisca, es desprèn del tacte angelical, i els dits es queden sense nosaltres. ?Trobada furtiva?, de Màrius Sampere Màrius Sampere i Pasarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928) és un dels poetes més importants de les lletres universals. La seva producció és en llengua catalana, encara que aquest Ningú i la llum és original en castellà, la llengua amb la qual l'autor va començar a escriure el seu primers versos i a la qual, ara, retorna amb una força i un vigor d'altíssim nivell. Amb el seu primer llibre, L?home i el límit, guanya el premi Carles Riba (1963, un dels més importants en llengua catalana). Durant els setanta i els vuitanta, obté altres guardons, com el Recull de poesia (Poemes de baixa frequ?.ncia) o el Miquel de Palol (Llibre dels inauguracions). A partir de finals dels 90 i principis del 2000 rep, per fi, i gràcies al crit de crítics i poetes afins, el reconeixement del públic i de les institucions, a una obra potser alguna cosa relegada fins a aquest moment, per les poques concessions de l'autor a la ?lectura fàcil? de la seva obra. Així, és reconegut amb premis de considerable prestigi com el de la Crítica Serra d?Or (Subllum, 2000); el de la Crítica de poesia, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura (Els imminències, 2002); i, en 1999, rep la Creu de Sant Jordi, guardó concedit per la Generalitat de Catalunya a tota una trajectòria. Destaquen, d'entre una prolífica obra, Oniris i el tret del caçador (1987), L?ocell que udola (1990), La taula i els estavellis (1992), La cançó de la metamorfosi (1995), Demiúrgia (1996), Ens trobarem a fora (2006), La ciutat submergida (2009) i, més recentment, L?esfera insomne (2015, Premi Cavall Verd i Premi Lletra d?Or).