En la primavera de 1907, un jove i encara poc conegut Julio Camba acceptava l'oferta del diari Espanya Nova, d'ideologia republicana i estil desenfadat i provocador, per exercir com a cronista parlamentari en la legislatura que inaugurava el denominat «govern llarg» de Maura, qui tornava en poder disposat a dur a terme, amb renovat impuls, la seva ambiciosa i controvertida «revolució des d'a dalt». Durant dos mesos, Camba assistirà puntualment des de la tribuna de premsa a les sessions del Congrés, donant origen a la sèrie «Diari d'un escèptic», unes incisives cròniques parlamentàries en les quals el seu descontentament amb la classe política li induirà a adoptar el humorismo com a llera per al seu pensament rebel. Amb Azorín com a antecessor més directe, i el seu paisà Fernández Flórez com a il·lustre continuador, junts renovaran la manera de fer informació parlamentària en adoptar una comuna actitud d'observadors minuciosos, irònics, distants en aparença de les conteses polítiques, però amb un indubtable fons de preocupació per la realitat espanyola. En aquest volum es reuneixen, per vegada primera, totes les cròniques cambianas que componen la sèrie «Diari d'un escèptic», a més d'altres articles d'assumpte polític que Julio Camba va ser publicant al llarg d'aquella etapa maurista de govern i que completen el recorregut per una legislatura que seria ?tal vegada? la més emblemàtica i transcendent de tot el regnat alfonsino, el fracàs final del qual suposaria la desintegració definitiva del sistema de torn, basat en el pacte previ i el falsejament electoral, dissenyat pels artífexs de la Restauració. Transcorregut un segle des de la seva publicació, el lector contemporani podrà sorprendre's i gaudir amb uns textos tan vius i actuals avui ?gairebé? com el dia en què es van compondre, podent establir paral·lelismes comparatius amb la nostra pròpia situació política i constatar com aquelles contrarietats del moment polític viscut per Camba no disten tant, en el fons, de les del nostre present més rabioso. Julio Camba (Vilanova de Arousa, 1884-Madrid, 1962), és sense discussió un dels cronistes més populars que hi ha hagut al nostre país, exponent d'un estil concís carregat d'agudes i iròniques observacions. Després d'uns inicis periodístics en diverses publicacions ácratas com El Rebel, de la qual va anar el seu fundador i director, el seu pas en 1907 pel diari republicà Espanya Nova, encarregat d'efectuar la crònica parlamentària, i el seu ingrés a continuació en El Mundo al capdavant de la secció «Paraules d'un mundà» i després com a corresponsal a París, ho catapultarien a la fama i li obririen les portes de les principals capçaleres de l'època, col·laborant en ABC i El Sol. De les seves estades a l'estranger sorgirien alguns dels seus més famosos llibres, com La granota viatgera (1920) o La ciutat automàtica (1932). Premi «Mariano de Cavia» en 1951, Camba va publicar també altres volums al marge de la seva activitat periodística: La casa de Lúculo (1929) i Fent de República (1934). José Miguel González Soriano (Madrid, 1973) és doctor en Filologia Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat becari de la Real Acadèmia Espanyola i ha exercit com a documentalista per a l'Associació de la Premsa madrilenya i altres institucions. Membre del grup d'investigació L'Altra Edat de Plata (UCM), coordinador i reseñista crític del suplement literari «Els Dilluns» del diari L'Imparcial.es des de la seva fundació en 2009, en l'actualitat col·labora en les bases de dades digitals Dialogyca BDDH i Mnemosine: textos literaris rars i oblidats (1868-1936).