Les aules escolars són espais privilegiats per construir les nostres interpretacions sobre la realitat, per obrir el nostre imaginari i per albirar altres possibilitats. Aquest "sentit comú" soci-històricament construït converteix en evident el que es pot i podria fer, així com el que s'hauria de fer; i, de manera simultània, transforma en il·lògiques, irracionals o impossibles a altres alternatives precisament possibles i reals. En aquesta obra es visibilizan les funcions que a cada moment històric exerceix el sistema educatiu i s'analitzen les comeses que se'ls assignen a les polítiques educatives que es legislen i a les reformes que els governs duen a terme per anar reconfigurando un específic tipus de ciutadania, un tipus de personalitats coherent amb l'ideal de societat que les elits dominants avalen. Entendre el moment present exigeix explicitar les ideologies polítiques que legitimen les característiques de les polítiques econòmiques, financeres, laborals, doncs les reformes educatives potencien i privilegien aquelles dimensions de l'ésser humà que són adequades per reproduir aquestes polítiques, afermar-les i perpetuar-les. Per a això es reformen els sistemes educatius que prevalen un determinat tipus de continguts culturals, competències i valors; també unes determinades àrees de coneixement i assignatures, al mateix temps que es minimitzen unes altres que podrien amenaçar la viabilitat d'educar personalitats neoliberals, conservadores catòliques i neocolonialistas. L'autor explicita també per què segueix creixent la doble xarxa d'institucions escolars: pública i privada, i el que està en joc en aquesta dualización. Desgrana les diferents filosofies i raons de ser de cada xarxa i les seves conseqüències. No podem oblidar que la raó de ser de la xarxa pública és ajudar a construir un ?nosaltres? veritablement inclusiu, que té com a referent el ben comú; veure's com a ciutadanes i ciutadans que en un marc de pluralitat i de democràcia aprenen a escoltar, debatre, treballar i col·laborar amb els qui pensen d'una altra manera. Així mateix, s'argumenta la urgència d'atendre a la formació i actualització del professorat, atès que el col·lectiu docent simbolitza una ciutadania activa; un col·lectiu d'intel·lectuals públics i professionals crítics i responsables. Estem davant una mirada política des de la política del comuna. La dimensió de ciutadana i de ciutadà és una conquesta social típica d'una democràcia, que col·loca en primer pla atributs d'equitat, justícia i igualtat de drets. Per tant, la detecció de les desigualtats i injustícies humanes és alguna cosa que comporta una ciutadania educada per prevenir-les, i atenta a detectar-les i a resoldre-les, i mai disposada a assumir-les com a irresolubles o "naturals" amb una destinació subjecta als capritxos d'un sistema (neoliberal, conservador i neocolonialista) excloent. Entrevista a Jurjo Torres Santomé: "L'educació laica, democràtica i inclusiva per totes i tots és una meta molt distant en aquest moment". https://bit.ly/2qqdzbx