El llibre comença amb una valoració de diferents sociologies del coneixement, de Mannheim a Foucault i fins i tot autors posteriors, i pansa després a debatre el tema dels intel·lectuals com a grup social i de les institucions socials --especialment universitats i acadèmies-- que van impulsar o van entorpir la innovació intel·lectual. A continuació, al llarg de diversos capítols, Burke investiga aspectes com la geografia, l'antropologia, la política i l'economia del coneixement, posant en relleu el paper d'algunes ciutats, acadèmies, Estats i mercats en el procés de recopilació, classificació, difusió i de vegades eliminació de la informació. Els capítols finals tracten del coneixement des del punt de vista del lector, de l'oïdor, del contemplador o del consumidor individuals. En aquests capítols s'aborda també la fiabilitat del coneixement, tema objecto d'intensos debats durant el segle XVII. Un dels trets més originals d'aquest llibre, que pot interessar tant a historiadors i sociòlegs com al públic en general interessat en aquests temes, és la consideració de la pluralitat d'aspectes del coneixement. Se centra en el coneixement imprès, especialment l'acadèmic, però estudia la història de la «explosió» del coneixement posterior a la invenció de la impremta i al descobriment del món transeuropeu com un procés d'intercanvi o negociació entre diferents tipus de coneixement, a saber, masculí i femení, teòric i pràctic, de rang superior i de rang inferior, europeu i no europeu. Escrit bàsicament com a contribució a la nostra història social o sociocultural, el text pot interessar també a historiadors de la ciència, a sociòlegs, antropòlegs i geògrafs.