Una classe magistral sobre l'actualitat i l'ofici de novel·lista pel Premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa. Universitat de Princeton, Nova Jersey, 2015. Durant un semestre, Mario Vargas Llosa va impartir al costat de Rubén Gall un curs sobre literatura i política. Tots dos van conversar amb els alumnes sobre teoria de la novel·la, i sobre la relació del periodisme i la política amb la literatura, a través de cinc obres de l'autor: Conversa en La Catedral, Història de Mayta, Qui va matar a Palomino Molero?, El peix en l'aigua i La Festa del Chivo. En aquestes converses, el Nobel, amb la seva brillantor acostumada, parla de l'ofici d'escriptor i dels reptes als quals s'enfronta en la construcció de les seves novel·les, però també ofereix una anàlisi intel·ligent de l'actualitat. És especialment commovedora la xerrada amb Philippe Lançon, periodista del Charlie Hebdo que va sobreviure a l'atemptat islamista perpetrat aquest mateix any. Tres perspectives complementàries conflueixen en aquest llibre: la de l'autor, que desvetlla el procés creatiu de les seves novel·les; la de Rubén Gall, que analitza les diferents significacions que les obres de Vargas Llosa cobren en el moment de la seva difusió, i la dels alumnes, que amb les seves reflexions i preguntes donen veu als milions de lectors de Vargas Llosa. Conversa en Princeton és una oportunitat sense igual per assistir a un curs magistral sobre literatura i realitat impartit per un dels escriptors més reconeguts i valorats a tot el món. Ressenyes: «Amb la publicació d'aquest llibre, podem convertir-nos en privilegiats alumnes del Premi Nobel, aprendre i gaudir dels seus aguts comentaris i conèixer molt millor el procés creatiu d'un dels grans escriptors d'avui.» Adrián Sanmartín, L'Imparcial «En aquesta ocasió l'escriptor Mario Vargas Llosa ens ha sorprès amb un nou llibre, que encara que no és una novel·la, tracta del que millor practica: l'oralitat literària i creativa, a l'estil Borges, i des de les múltiples perspectives que li atorguen el seu ofici d'intel·lectual i d'observador de la realitat més immediata, que tan fidelment reflecteix en els seus articles periodístics, que són alguna cosa així com assajos curts al Montaigne.» José Manuel Martínez Cano, La tribuna d'Albacete