Cec a Gaza (1936) és, abans de res, una novel·la personal i íntima. En conflicte entre l'intel·lectual i el sexual i a través del misticisme, Huxley ens descriu simultàniament i sense aparent ordre cronològic, la vida d'una sèrie de personatges; no obstant això, en arribar al final, el lector ha de rendir-se, sorprès davant l'atapeïda unitat que presenta l'obra. Per sobre dels valors de la intel·ligència, del despietat i lúcid estudi psicològic dels personatges, habituals en l'autor; sorprèn la prodigiosa construcció de la novel·la. Així, en Cec a Gaza, Huxley arriba al cénit de la seva vida narrativa, dedicat a descriure en carn viva amb sorprenent exactitud i cruesa a la societat d'entreguerres, i se centra en una desesperada recerca dels valors positius que podrien salvar a l'ésser humà de l'alienació a la qual ho condueix el desenvolupament tecnològic.