Què tenen en comú una noia que es llança des d'una setzena planta, un necrolector, un vagabund filòsof, una enigmàtica jove russa, la Màfia, un tipus amb onze dits exproxeneta i novel·lista retirat, una prostituta parent de la Justine de Sade, un botí milionari robat, una fugida i una implacable persecució? Sobreviure com a manera de pensar, com la melodia que travessa i tanca Dátrebil, fórmula narrativa pura, sense tallar, de la vida. Un caleidoscopio distópico en el qual el llenguatge poètic i el metadiscurso artístic s'imbriquen magistralment, com és habitual en les novel·les de Pedro, amb l'acció i una destresa visual cinematogràfica que ho situen entre els escriptors més interessants del panorama literari actual.