«Avui he tornat a aquesta terra ara cruel. La nostra terra, pare. I tot com si continués. Davant meu, els carrers escombrats, el sol ennegrit de llum netejant les cases, blanquejant la calç; i el temps entristit, el temps parat, el temps entristit i molt més trist que quan els teus ulls, clars de boira i marejada llunyana fresca, devoraven aquesta llum ara cruel, quan els teus ulls parlaven alt i el món no volia ser més que existir. I, no obstant això, tot com si continués. El silenci fluvial, la vida cruel per ser vida. Com a l'hospital. Deia mai t'oblidaré, i avui ho recordo.» Un llibre extraordinari d'un dels escriptors actuals més excel·lents.