Els vint-i-sis estudis aquí reunits analitzen les noves dramatúrgies i posades en escena als segles XX i XXI, posant l'accent en l'evolució formal del text dramàtic, les innovacions en els muntatges, i la comunicació, de vegades fins i tot participació, amb el públic. Aquest nou teatre qualificat per Hans-Thies Lehmann de "posdramático" presenta trets específics propis, és transgressor i mestís, recorre a Internet i compta amb la presència del vídeo per multiplicar i desdoblegar els espais. És objectiu prioritari dels autors adonar de l'abast i la difusió d'aquestes noves creacions, i de la incorporació a la cartellera espanyola i francesa de gran part de la dramatúrgia contemporània espanyola, hispanoamericana i quebequense que ha saltat de les sales alternatives a nous circuits on s'escolten també altres llengües nacionals. El teatre ja no té fronteres lingüístiques i es pot assistir a un gran nombre d'espectacles en versió original, subtitulats o traduïts, la qual cosa possibilita la difusió de la creació dramàtica entre les diverses àrees lingüístiques. Aquestes pàgines destaquen també el paper educatiu i pedagògic del teatre i la seva contribució a la integració social i al coneixement cultural. La dramatúrgia contemporània, i, en general, les arts escèniques, representen un crit de rebel·lió pacífica en una societat cada vegada més marcada per la violència dels extrems que precisa ser denunciada i combatuda. El nou teatre transmet un missatge polític, proposa una visió crítica de la societat i convida al públic a la reflexió i a la participació activa dins de l'espectacle. Béatrice Bottin és professora a la Universitat de Pau et donis Pays de l'Adour (França) i traductora jurada francès-espanyol. Especialista en la cultura, la societat i el teatre dels segles XX i XXI, ha publicat nombrosos treballs sobre dramatúrgia, espais de creació i representació i arts plàstiques. Col·labora en equips d'investigació internacionals sobre escena, història i literatura contemporània. Entre les seves publicacions destaquen el monogràfic José Martín Recorda aux prises avec l'Histoire. Dramaturgie et mise en scène i la coedició del volum L'humor i la ironia com a armes de combat: literatura i mitjans de comunicació a Espanya (1960-2014).