En una època en la qual nostra societat comença per fi a plantejar-se la importància de l'acompanyament per a les persones al final de la vida, el valor d'aquest llibre resulta innegable. En ell, el seu autor, Éric Dudoit (responsable de la Unitat de Psicooncología del Servei de Cures Pal·liatives i Oncologia Mèdica de l'hospital La Timone, a Marsella), descriu les seves experiències amb una sinceritat i una gosadia poc comunes. Anirem després d'ell d'habitació en habitació en el context de la qual fa ja vint anys que és la seva rutina. D'aquesta manera ens convida a endinsar-nos amb emoció en un món que massa sovint preferim ignorar i que pot no obstant això estar carregat d'esperança i descobriments: el que comparteix amb els seus pacients durant els seus últims instants d'encarnació. De tot això sorgeix una sorprenent lliçó de vida i una manera diferent de comprendre el temps i l'espai per aproximar-nos a l'Etern Present. Suposa a més un valent testimoniatge des de les portes de la mort: Éric Dudoit no dubta a travessar barreres, les construïdes entre els mètodes científics clínics i la veritat íntima de l'ésser, la que entra en contacte directe amb les manifestacions de l'Invisible. Però en el centre de tot això es troba abans de res la humanitat: la seva fragilitat i interrogants li permeten aproximar-se a l'autèntic sentit d'una receptivitat i una compassió que ho transcendeixen tot.