A l'abril de 1849 Fiódor Dostoievski, amb altres vint-i-set joves, era detingut i acusat de «crims contra la seguretat de l'Estat»; uns mesos després, se li sotmetia a un simulacre d'execució, i finalment a una condemna de vuit anys de treballs forçats a Sibèria. En 1862 apareixeria en forma de llibre Memòries de la casa morta, el recompte autobiogràfic de les seves experiències en presidi, presentat, sota una fictícia primera persona, la del «difunt» Alexánder Petróvich Goriánchikov. Aquest home, noble i instruït, que mai ha treballat, es troba de sobte privat de llibertat, obligat als esforços més penosos, rapat i encadenat, en companyia de muntanyesos, bandolers, assassins, presos polítics i captaires.