Publicat en 1978, quan el seu autor, Georges Perec, treballava de bibliotecari a l'Hospital de Saint-Antoine, de París, «M'acordo» s'ha convertit, amb el pas dels anys, en un viatge a la memòria col·lectiva d'un país. Aquest inventari de records, compost per 480 anotacions que sempre comencen amb les paraules que donen títol al llibre, s'ha convertit en un de les icones de la literatura memorialística de tots els temps. Records d'infància i joventut d'un dels millors escriptors del segle XX pels quals desfilen actors, escriptors i polítics, però també estacions de metro, boulevares o cinemes d'un París que ja no existeix però que resulta fonamental per comprendre el panorama actual de la cultura europea. Arriba, en una nova traducció de Mercedes Cebrián, una de les obres mítiques de Georges Perec.