Descrita pel propi Alejandro Jodorowsky com «poesofía», la seva poètica es basa primordialment en la confluència de la inspiració i el trajecte de la idea, en la trobada del procés filosòfic amb el llenguatge de la imaginació. La poesia, en tant reverberació d'una emoció, transforma la força indagadora del pensament. D'aquesta idea parteix la poètica de l'autor xilè, en la qual la casualitat de la poesia dialoga amb l'ordre causal del procés lògic del discurs. Mitjançant un llenguatge que adquirís de vegades les característiques d'un mantra que derrota els dimonis interns i externs, Jodorowsky derroca tots els vels de la il·lusió del món ordinari, afavorint així la meditació i l'elevació de la consciència. Cada poema és doncs un viatge essencial que traça la trajectòria que permet elevar-se a les paraules i propiciar una atmosfera de renovació. Ara suau pregària, ara invocació esquinçadora, els textos d'aquest llibre abracen l'invisible, el col·lectiu i l'anhel de l'univers, penetrant el coneixement i secundant el fluir de la vida i de l'esdevenir.