Quan i qui va començar a llegir Marcel Proust a Catalunya? Cap a l'any 1918, des de l'Ateneu Barcelonès, el doctor Borralleras es va dedicar a divulgar À la Recherche du temps perdu. Pla i Sagarra es van convertir en entusiastes proustians, coincidint amb el moment que la lectura de Proust començava a imposar-se a França, poc abans de la mort del novel·lista el 1922. Gaziel i Villalonga també van convertir-se en propagandistes de l'autor francès. Hi va haver veus negatives, sovint per raons morals (Montoliu, Rucabado o Junoy), però el nom de Proust es va imposar com un dels grans clàssics de la novel·la moderna, afavorit per les traduccions i les interpretacions més diverses. Bofill i Mates, Espriu, Ors, Rodoreda, Fuster, Serrahima, Riera, Gimferrer... i fins i tot Dalí han contribuït que Marcel Proust formi part de la cultura catalana. Aquest llibre aplega un conjunt de textos a propòsit de la incidència de l'obra de Marcel Proust a Catalunya, escrits per M. Carme Bosch, Sílvia Coll-Vinent, Herbert E. Craig, Amadeu Cuito, Valèria Gaillard, Pere Gimferrer, Eloi Grasset, Antoni Marí, Antoni Martí Monterde, Guillem Molla, Neus Penalba, Josep M. Pinto, Xavier Pla, Oriol Ponsatí-Murlà, Pere Rosselló, Vicent Santamaria i Lluís M. Todó, en una edició a cura de Xavier Pla.