La nova novel·la de l'autora de la bastarda d'Istanbul i L'arquitecte de l'univers transcorre a cavall entre Istanbul i Anglaterra, entre la tradició i l'afany per descobrir altres maneres de veure la vida. «Molts volen canviar el món; uns altres intenten canviar als seus sers estimats , però gairebé ningú està disposat a canviar-se a si mateix.» Elif Shafak Érase una vegada un sultà que una nit de tempesta va començar a llegir uns esplèndids poemes del gran Nefi. De sobte, un raig va aconseguir els jardins del palau, i l'home va pensar que aquella era una maledicció. Va trencar en mil trossos les pàgines del llibre, les va llançar al Bósforo i va ordenar la mort del poeta. Des de llavors, les aigües d'aquest mar són tan negres com la tinta d'aquells poemes perduts... Ignorància i poder: una barreja explosiva que pot provocar molt dolor inútil, i d'això ens parla Peri, una jove que viu a cavall entre Istanbul i Oxford, bregant amb les idees polítiques del pare i la devoció religiosa de la seva mare. La noia dubta, investiga, i finalment creu haver trobat un camí cap a la veritat quan troba a un professor excèntric, que estimula als seus estudiants amb preguntes sempre noves. La seva guia són les tres passions que segons Bertrand Russell mouen les destinacions dels humans: el desig d'amor, la recerca del coneixement i la compassió pel dolor aliè. La teoria té sentit, el repte és apassionant, però caldrà veure com actuar quan aquestes tres passions xoquin amb una realitat on el desig demana pas. Amb aquests vímets, Elif Shafak ha escrit una novel·la bella i necessària, per convidar-nos a moure les nostres pròpies aigües negres que sovint ens impedeixen caminar. Ressenya: «La narració de Shafak és sempre àgil, amb una notable força visual respecte de l'acció que converteix aquella en un extens guió cinematogràfic.» El País «Shafak indaga en el paper de la dona en una societat on la llibertat no sempre és un ben comú, a l'abast de tots». Culturamas «La novel·la posseeix un rerefons reflexiu implícit en el títol que fa referència a "les tres passions" que mouen als humans: el desig d'amor, la recerca de coneixement i la compassió pel dolor aliè». Jon Kortazar, El diari muntanyès