A Álvaro Ortiz li agrada viatjar i dibuixar. Solament, amb amics, en parella, com a autor de còmic convidat a donar una xerrada o com festivalero ansiós de bona música, ha recorregut ciutats grans i petites, pobles propers i països llunyans, llocs recòndits, grisos o exòtics. Amb el seu quadern sota el braç, ha anat garabateando, apuntant i documentant cada viatge, des d'Estats Units a Camerun, passant per Espanya, França, Canadà, Kenya, Turquia, Noruega, Suècia, Mèxic, Alger, el Marroc, Portugal o Itàlia. "A principis de 2010 -apunta l'autor- em vaig prendre un mes sabàtic (uns es prenen un any, però a mi només em donava per a un mes). Vaig ser a la costa aquest d'Estats Units i em vaig portar uns quaderns on dibuixar i anotar el que anava veient. En algun viatge anterior havia fet alguns avorrits dibuixos d'edificis, però aquesta va ser la primera vegada que vaig començar a dibuixar també a les persones amb les quals em creuava, paisatges, quadres... i anotar què era què. En definitiva, portar un diari de viatge. Gens que no s'hagués fet abans mil vegades. Fins avui he continuat emplenant aquests quaderns durant els meus viatges, molts dels quals estan relacionats amb el fet de dedicar-me al còmic i a la il·lustració". Els dibuixos d'Álvaro Ortiz, fets del natural, directament a tinta, de manera ràpida i espontània, a part de documentar aquests viatges vinculats a la seva professió, revelen una faceta de l'autor aragonès que ja s'intuïa en els seus còmics anteriors: una curiositat insaciable, el gust per la música i sobretot la importància dels bons amics. Igual que els personatges de Cendres (Astiberri, 2012) o Dos holandesos a Nàpols (Astiberri, 2016), Álvaro ens convida a prendre'ns unes cerveses i a explorar.