La vida de Valentina Cruz ha estat marcada sempre per un sentiment de no pertinença al seu entorn. No encaixava en la seva família barcelonina dominada per la figura d'un pari dèspota que va fer del tot impossible establir el més mínim vincle afectiu. No encaixa en el barri madrileny on viu llaura, superficial i buit, amb una vida social que no li aporta cap de bestiar. No encaixa en la cultura oficial, massa preocupada per la literatura fàcil i que menysté el valor subversiu de la bona literatura. Amb prou feines encaixa en la seva família, el seu marit i els seves filles, però és un encaix aconseguit a cops d'equilibri, estratègia, submissió i renúncies. Valentina Cruz busca en la literatura l'autenticitat que la vida li nega, s'encara a l'escriptura com a un mirall trencat que li retorna els seves ferides, s'lliura a la lectura exigent, a la qual requereix esforç, a la qual tot ho qüestiona. És aquí on busca el seu espai, un lloc incòmode però l'únic on sobreviure.