Santiago Calatrava és l'arquitecte d'origen espanyol amb major notorietat global. Els seus cridaners edificis blancs, d'inspiració orgànica i llenguatge inconfusible, s'aixequen en una vintena de països, donant forma a estacions de tren, ponts, aeroports, auditoris, museus, gratacels o estadis. En els anys del canvi de segle, càrrecs públics i promotors privats tant europeus com a nord-americans es van disputar els seus serveis, convençuts que garantien un plus de visibilitat i èxit, que contribuirien decisivament al progrés de la seva comunitat. Calatrava era llavors una figura admirada, desitjada i consentida pràcticament sense reserves. Però, a poc a poc, la percepció de l'arquitecte, enginyer i creador plàstic nascut en Benimàmet i establert a Zuric va ser transformant-se fins a invertir el seu signe. En l'últim decenni, la seva presència en els mitjans de comunicació ha estat dominada per informacions relatives als seus excessos, i molt marcada per la crítica i el retret. Volíem un Calatrava es proposa esbrinar, detallar i exposar les causes de tal transformació. Amb aquest objectiu, Llàtzer Moix ha visitat algunes de les principals obres d'aquest arquitecte, a Atenes, Malmö, Milwaukee, Nova York, Venècia o Zuric; també en diverses ciutats espanyoles, com Barcelona o València. I ha conversat amb els clients que les van encarregar, amb els col·laboradors de l'arquitecte que van desenvolupar els projectes, amb els seus usuaris i amb altres experts. En aquesta perquisició han aflorat algunes constants: demores, pressupostos multiplicats, renúncies sobre la marxa a trets definitoris de l'obra, manteniments onerosos, incidències vàries i, fet i fet, clients inicialment seduïts per l'arquitecte que van acabar repudiant-li i, fins i tot, dirimint les seves diferències amb ell en els jutjats. Calatrava és un professional talentós i singular, com va acreditar en alguns dels seus primers treballs i reconeixen nombrosos col·legues. Però la seva arquitectura presentada com un somni ha revelat en no poques ocasions un revés de malson.