A la vora de la seva execució, un condemnat a mort per assassinat decideix posar la seva vida per escrit. El relat descarnat que sorgeix mentre espera el final és una confessió dolorosa i urgent dels seus errors, al mateix temps que un testimoniatge de l'existència cruenta que li ha tocat viure. Sense estalviar en cruesa, Pascual desgrana una història de desemparament, marginació i violència en una terra hostil. Davant aquestes memòries, una pregunta persegueix al lector: Pascual, no és tan víctima com a assassí? Amb La família de Pascual Duarte, Camilo José Cela planteja una visió crítica de l'Espanya més castigada en els anys previs a la Guerra Civil. L'estudi preliminar i les propostes de treball d'aquesta edició proposen veure en aquesta novel·la una pregunta sobre la llibertat de l'ésser humà constret per la mort.