Aquesta obra narra com un centre escolar de primària va treballar per construir un espai d'aprenentatge inclusiu, humà i capacitador; un lloc lliure de prejudicis i determinismes sobre les capacitats humanes i de limitacions en les possibilitats d'aprenentatge. Mentre que l'interès per prevenir la desigualtat d'oportunitats se sol acceptar sense majors dificultats, si desvetllem l'aparell conceptual utilitzat per formular aquest interès, podem veure que amb massa frecuancia perpetua creences profundament restrictives sobre les capacitats i el potencial de cada persona. Les autores descriuen com en uns pocs anys una escola es va convertir en una pròspera comunitat amb diferents vies d'aprenentatge, de continguts i estratègies didàctiques que es van materialitzar en cada aspecte de la vida quotidiana en el centre i a les aules. En aquesta proposta s'ofereixen arguments molt sòlids sobre les possibilitats de generar aprenentatges sense limitacions. No es tracta de la celebració de l'èxit d'una escola, sinó de posar de manifest la lluita i les dificultats amb les quals es va enfrontar el professorat per reajustar principis de l'aprenentatge i concepcions pedagògiques per compartir i fer realitat valoris d'inclusió, de justícia social i educació democràtica. També es fa una anàlisi detallada de com des de l'adreça del col·legi es va aprofitar el capital professional del conjunt del professorat i es va potenciar el canvi basat en una filosofia i acció col·lectiva. Arribarà a ser, sens dubte, un dels llibres d'educació importants d'aquesta dècada, per la seva capacitat per generar optimisme en la comunitat escolar, per assumir que les coses poden canviar per a millor, que sí es pot. La nostra capacitat de resposta, tant individual com a col·lectiva, a aquest tipus d'idees i missatges il·lusionants afectarà profundament en els propers anys no només a la qualitat de les nostres escoles, sinó també de la nostra societat.