El testimoniatge d'un comiat conscient. En forma de diari, aquestes pàgines reflecteixen les vivències dels dos últims anys de vida de Cristina Dicuzzo, psicoterapeuta gestáltica i professora del procés Hoffman, durant el transformador procés de la seva malaltia. Un aprenentatge humà sobre l'amor a través de les llums i les ombres de l'efímer. «Morim constantment a etapes de la vida, a relacions, a situacions tal com eren, per passar a unes altres, o a una altra manera d'estar en la mateixa situació. Cada mort és un aprenentatge i una invitació al creixement i l'evolució. I la malaltia és una més. I vull creure que la mort definitiva, en aquesta Terra i en aquesta forma de vida, és també una invitació definitiva al creixement i a l'evolució. Creo en la continuïtat del Ser després de la mort física; creo en la vida espiritual i eterna». El llegat de les seves paraules continua vibrant...