Aquest llibre ha estat escrit no com un tractat sobre el duel, sinó pensant en la persona que viu la pèrdua d'algú a qui estimava i que ha mort recentment. Està en duel, elabora el dolor. I el dolor viscut en solitud, sense cap llum, és més dolor que el compartit i confrontat amb l'experiència d'altres semblants i esplaiat amb qui està disposat a escoltar i caminar junts en la solidaritat emocional. Aquestes pàgines, lluny de pretendre ser recepta per qui viu en duel -que segurament no existeix-, volen compartir algunes reflexions sobre el significat del duel, sobre els seus tipus i la manera de viure'ls saludablement, sobre les coses que ens solen ajudar i les que no, sobre com vivim les implicacions pràctiques de la pèrdua, com què fer amb les coses del difunt, els llocs que freqüentava, l'oportunitat d'anar al cementiri... Els testimoniatges que recull aquest llibre són reals, experiències de persones que han brindat el regal de narrar el que els habita, pensen i senten, amb l'esperança que el seu dolor tingui el color de la fecunditat: que ajudi a altres persones a sentir-se misteriosament en sintonia.