A algú li dol de debò el drama dels refugiats? El mes d'agost de 2014 l'Estat Islàmic envaeix el nord de l'Iraq. L'ultimàtum que dóna tant a cristians, yazidíes i turcomanos és molt senzill: pagar i convertir-se a l'Islam, o morir. Per aquesta raó, milers d'iraquianes fugen espaordits de la regió. Malgrat aquesta diàspora, Pascale Warda no té intenció de marxar-se. Ni tan sols les bombes poden amb ella. Quan amb prou feines tenia 9 anys i va sentir per primera vegada el rebuig cap a les minories assentades al país, aquesta dona d'acer que professa la religió catòlica, ho tenia clar: treballar per la pau, no moure's, encara que molts uns altres ho fessin. Va ser designada ministra d'Immigració i Refugiats al Govern interí de l'Iraq després de la guerra de 2003. A través del seu ministeri i el lideratge en diferents associacions de drets humans entre les quals destaca l'Organització Hammurabi, guardonada amb el premi a la millor ONG de 2012 pel Departament d'Estat d'Estats Units, ha aconseguit que milers de desplaçats de qualsevol raça i religió empesos pel vent de la persecució no desenganxin per complet els peus i el cor de les seves terres. La figura de Pascale en Una rosa a l'Iraq trasllada als lectors a una de les zones del món més conflictives dels últims temps. L'autora aconsegueix que les contradiccions que viu la pròpia iraquiana -cinc atacs directes, l'exili forçat a França, la mort dels seus companys de treball, el rescat dels seus familiars en un camp de refugiats de Turquia gràcies a l'ajuda de la primera dama francesa Danielle Mitterrand- arribin a la pell de persones que fins ara tan sol han estat espectadors a distància del drama dels refugiats. I que els dolgui. Ana Gil va néixer al Puig (València) en 1982. Als 19 anys es va marxar a Madrid a estudiar periodisme. En 2006 va ser seleccionada per l'Associació de la Premsa de Madrid per al Programa Primer Ocupació. Després d'un breu pas pel grup Hachette Filipacchi, va treballar durant diversos anys en el diari El Mundo. Des de 2007 treballa en la secció d'educació Aula Oberta del diari Expansió. En 2013, la seva secció va ser finalista de l'IV Premio Fundació CYD de Periodisme i en 2015 va aconseguir el Premi Universitari de l'any en la categoria «Mitjans de comunicació» de la Universitat de Sevilla. Mai va imaginar que aquest anava a ser el seu primer llibre.