L'Empordà dels nostres avantpassats no va ser mai la terra plàcida, tranquil·la i estiuenca que coneixem avui en dia. Llavors els nuclis habitats del litoral vivien aterrits, amenaçats i colpejats per diverses onades de bandits malfactors vinguts de mar enllà que segrestaven, robaven i mataven. La gent va haver de patir durant segles l'acció d'aquests pirates i corsaris forans genovesos, pisans, algerians, francesos i anglesos. Durant segles, els vils de la costa empordanesa van aixecar muralles, torres de defensa i una eficient xarxa de comunicacions per a anticipar-s'i preveure el perill. A finals del segle XVIII comerciants i patrons empordanesos, cansats de viure en una situació permanent d'amenaça, van armar vaixells i és van llançar a la mar a combatre l'enemic. Van ser els dècades daurades del corsarisme empordanès, encapçalades per capitans corsaris com Martí Badia o Jeroni Basart, protagonistes de gestis marítimes de gran valentia i heroïcitat.