«Rilke crida a pensar amb el cor». MAURICI WIESENTHAL A mitjan 1896, Rainer Maria Rilke va anunciar la imminent publicació d'un volum de relats, un «llibre de novel·les curtes» que veuria la llum «en breu». Però la col·lecció mai va arribar a publicar-se. Veritat és que algunes de les obres anticipades van ser incloses en periòdics i revistes, però la majoria van quedar inèdites. La culpa, en part, va ser del propi autor, de la seva evolució estilística, que va fer que el poeta desenvolupés cap als seus primers treballs una distància cada vegada més crítica, especialment durant la seva etapa parisenca. No obstant això, els seus temes, el «únic i sempre l'única cosa» que havia de dir, es trobaven ja en aquests testimoniatges primerencs de la seva imaginació, en aquests vint-i-tres relats que vénen avui a confirmar ambdues coses: el canvi i la continuïtat de l'obra d'un dels poetes ineludibles en la història de la literatura universal.