Antonio Pujols dóna en Memòries de l'estany un nou salt creatiu per desvetllar-nos els moments que han estat essencials en la seva vida: els que van cooperar, sobretot, al seu creixement interior, però també a una flexible comunicació amb altres cultures, a semblances inusuals d'alguns dels escriptors més notables del passat segle, a experiències com les dels seus anys a Itàlia o a la illa d'Eivissa, a les seves lectures i a una fona i poètica visió de la realitat. No se'ns ofereixen aquí unes memòries a l'ús, sinó l'essencial d'una vida, expressat per mitjà d'una fusió de gèneres que facilita la lectura i, alhora, proporcionen al text un fulgor i una intensitat especials. Testimoniatge, en definitiva, aquest llibre d'una vida dedicada plenament a una vocació sempre independent i allunyada de la literatura imperant.