Una imatge ja no val més que mil paraules: en una societat saturada d'icones, La Menina davant el mirall aborda les relacions perilloses entre l'espai poètic i l'espai artístic. En aquestes pàgines, en les quals la història de l'art, la crítica literària i la teoria cinematogràfica intercanvien els seus papers, el lector passejarà per les sales d'un museu sense parets, la distribució de les quals remet a les successives pantalles de la postmodernitat líquida.