L'ésser humà ha oblidat que fa milions d'anys va començar un joc que consistia a ignorar momentàniament la seva essència divina. A poc a poc va deixar de veure les coses tal com eren per crear una realitat a partir d'un sistema de creences, inconscient i incontrolat, segons les maneres negatives de la pròpia vida emocional. El poder de triar aprofundeix en l'arquetip de la víctima i en com desfer-se de l'excessiu personalisme dissolent les porcions de l'ego que ens impedeixen transcendir. És possible considerar-nos víctimes si ens tornem conscients que sempre hem estat creadors del nostre viatge?