Al segle XVI Nicolás Copèrnic es va atrevir a enfrontar-se al establishment científic, filosòfic i religiós afirmant que la Terra girava al voltant del Sol. En desplaçar a la Terra de la seva posició única en el cosmos i degradar-la a la condició d'un planeta mediocre en un univers infinitament gran o pròpiament infinit, Copèrnic va engegar una revolució en el pensament científic. El seu punt de vista ha influït des de llavors en la nostra manera de pensar. Però recentment alguns indicis han qüestionat la vigència d'aquest Principi Copernicà, suggerint que de fet sí vivim en un lloc especial i en un moment especial que serien el resultat d'una sèrie de circumstàncies aleatòries i molt improbables. Però com podem considerar que ocupem un lloc especial si el nostre Sol és solament un estel més entre els bilions i bilions d'estels de l'univers observable? I si, com sembla, el nostre univers és solament un entre una multitud d'universos, una simple peça en una infinitat de realitats paral·leles? Amb una prosa enèrgica i amena, el astrobiólogo Caleb Scharf ens convida a una aventura científica en la qual partint dels últims descobriments biològics i astronòmics, i basant-se en la teoria de la probabilitat, reconsidera quin és el nostre veritable lloc en el cosmos, proposant una espècie de tercera via, una visió en equilibri entre la nostra suposada rellevància còsmica i nostra no menys suposada mediocritat copernicana, entre l'ordre i el caos; una proposta que és un pas avanci en una qüestió fonamental: la determinació de l'abundància de la vida, no solament en aquest univers, sinó en el multiverso que englobaria totes les realitats.