Al meu barri no hi havia chivatos és, abans de res, una declaració d'amor i un espectacular retrat d'aquella dama descalça encara volguda i, en gran part, perduda per sempre: la Barceloneta. Però el que fa especial a aquest llibre és que a les seves pàgines, gràcies a l'estil inconfusible d'Arturo San Agustín, aquesta declaració la criden al vent moltes veus gairebé al unísono i en igualtat de condicions. Això també era el barri. Sant Agustín és un mestre en l'art de fer parlar, i s'enfronta aquí al seu repte més emotiu: fer parlar a la mateixa essència de la Barceloneta. Una oportunitat de viure el barri que s'ha portat per davant el turisme massiu i les noves formes de vida urbana. Callejear entre les llums i les misèries d'aquell temps amb una mirada nostàlgica i crítica alhora. Conté un important arxiu de fotografies emblemàtiques del barri.