Malgrat la submissió a un Estat poc o gens còmplice i malgrat l'absència de recursos naturals importants, la història de l'economia catalana del segle XX és una història d'èxit. Molt més que la història política. Francesc Cabana ho exemplifica en deu èxits col·lectius, aconseguits per gent concreta en situacions concretis: els empresaris de el cotó, la berguedana' i l'espionatge de Carles Ardit; el cas escandalós de la Hispà Suïssa; la Caixa o el procés de bancarització'; el gas natural i l'obstinació profètica de Pere Duren Farell; la plana de Terrassa i Sabadell; la indústria alimentària i els daus de brou; l'excel·lència de vins i cavis i la rivalitat xampanyera, etcètera.