El llibre negre del Vaticà recull el punt de vista de la CIA sobre les posicions de la Santa Seu en diversos assumptes internacionals que abasten des de 1944 fins als nostres dies, des del pontificat de Pío XII al de Francisco.  Aquesta obra demostra clarament que, a més de dirigir la doctrina catòlica, el Vaticà ha influído en la política de les nacions i per tant s'ha convertit en una important força política.  «Tots els camins porten a Roma» diu la tradició, i analitzant els esdeveniments polítics i diplomàtics dels últims sis papats, està cada vegada més clar que tots els camins, des de 1939, porten al «Vaticà». Aquest poder i influència va portar a la CIA a convertir la Santa Seu, els papes, cardenals, bisbes i altres funcionaris eclesiàstics, en «objectius» susceptibles de ser espiats perquè, com va dir un dia el famós cazanazis Simon Wiesenthal, «el lloc millor informat del planeta és sens dubte el Vaticà», i l'Agència Central d'Intel·ligència ho sap.  El llibre negre del Vaticà  conté més de 300 documents sota classificació de «Secret», «Alt Secret» i «Restringit»: cables, missatges i informes de la Ofi cina de Serveis Estratègics (OSS), del Cos de Contrainteligencia (CIC) de l'Exèrcit dels Estats Units i de la CIA, en els quals es revelen per vegada primera incòmodes assumptes vaticans massa «secrets» i que abasten els papats de sis Summes Pontífexs, Pío XII (1939-1958), Juan XXIII (1958-1963), Pablo VI (1963-1978), Juan Pablo II (1978-2005), Benedicto XVI (2005-2013) i Francisco (2013-).