Mirant cap a enrere, Sergio Scariolo confessa: "La veritat és que si hagués pogut veure per un forat el que Espanya m'anava a oferir, hauria vingut abans. Aquí vaig passar de ser un entrenador jove i amb futur a convertir-me en un entrenador reconegut i respectat". De la seva llarga i brillant carrera en el bàsquet del nostre país solament guarda "una petita espina clavada": el fet que, especialment en els moments difícils i malgrat els seus nombrosos èxits en diferents clubs i amb la selecció, alguns seguissin considerant-ho estranger i no espanyol d'adopció. La final dels Jocs Olímpics 2012 a Londres va suposar la culminació de la labor de Scariolo al capdavant de la selecció: "A toro passat es pot dir sense por d'equivocar-se que va ser un dels millors partits de la història del bàsquet espanyol. Però la sensació que ens va quedar va ser amarga. Tutegem als americans, els vam tenir a les portes, toquem el cel amb la punta dels dits, però una altra vegada se'ns va escapar. Hi ha els qui diuen que el sabor de la plata és més amarg que el del bronze. Potser tinguin raó". Com explica Pau Gasol sobre la carrera de Sergio Scariolo, "en tots els equips en els quals ha estat ha guanyat títols, i hi ha hagut una disciplina i una solidesa en el joc que solament poden deure's a les coses ben fetes. Amb sentit, amb ganes, amb il·lusió, estimant aquest esport. I amb intel·ligència". Pau conclou: "És un dels grans noms en el bàsquet europeu i sé que encara li queden moltes coses per aconseguir, dins i fora de l'esport". Juan Carlos Navarro, per la seva banda, afirma: "Quan coneixes una mica a Sergio t'adones que, malgrat ser molt italià, podria passar perfectament per espanyol. Li encanta el nostre estil de vida. No renuncia al seu Itàlia, però suposo que després de tants anys vivint aquí s'ha fet a la majoria dels nostres costums. I especialment a la nostra gastronomia".