Alguns detectius valen més pel que callen que pel que diuen. C. Card val més pel que no ha de per el que té. No té bales per al seu revòlver. No té diners per al seu lloguer. No té el mitjó dret. No té bona sort, i tampoc té escrúpols, ni vergonya, ni gens que perdre. Però té un cas: una rossa adinerada molt aficionada a la cervesa li encarrega robar el fiambre d'una prostituta preciosa. I això no és tot: també té un parell d'amics (fins als nassos de prestar-li diners) i un món paral·lel: Babilònia. Quan somia amb Babilònia, es converteix en un estel del beisbol, en xef d'un restaurant mexicà, en el millor amic de Nabucodonosor, en l'ídol de Peter Lorre, en l'assot de Ming (el terrible supervillano) i en amant de la secretària més bella de la història: Nana-Dirat. Però somiar amb Babilònia és perillós: com més aconsegueix allí més perd al món real, on la seva casolana ho assetja, la seva mare renega d'ell i ningú ho considera un detectiu decent. Richard Brautigan, l'autor fetitxe de la contracultura dels seixanta, deia que el seu lloc al món eren els núvols, perquè era tan pobre, feliç, miserable, despistat, divertidíssim i irrepetible com a C. Card, sens dubte el seu millor personatge.