Un volum que reuneix el cicle autobiogràfic del mític editor i poeta Carlos Barral. Exigent poeta i editor decisiu en temps de penúria, Carlos Barral va ser també un excel·lent prosista, com va demostrar en els tres volums de memòries que va publicar entre 1973 i 1988: Anys de penitència, Els anys sense excusa i Quan les hores veloces, que ara reunim -al costat de dos capítols d'uns inconclusos records d'infància- en un sol volum i en una nova edició amb fotos inèdites, a cura d'Andreu Jaume. Llegida en conjunt, aquesta autobiografia constitueix, en primer lloc, un exemple de la millor prosa espanyola, a més d'una lúcida i divertida crònica de la segona meitat del segle XX, des dels anys quaranta fins a l'agonia del franquisme, passant per la dècada dels cinquanta i dels seixanta, quan Barral capitaneó un brillant equip que va convertir a Seix Barral en una de les editorials de l'avantguarda europea, pedrera de la millor literatura hispànica i estrangera. Però més enllà de la seva labor professional, Barral ens explica les seves aventures com a company i amic de Jaime Gil de Biedma, Juan Marsé o Gabriel Ferrater, parla de la seva passió per l'agònic mar del seu Calafell natal o del seu rigor en la composició poètica, amo sempre d'una desbordant capacitat narrativa. Així, aquestes Memòries de Carlos Barral són un document personal, però també i sobretot una obra mestra de la literatura espanyola contemporània. Ressenya: «Carlos Barral és un personatge tan inabastable que és difícil definir-ho en una sola paraula.» 24 Hores (RNE)