Mai com en aquest llibre podria dir-se amb més encert que la poesia és una mirada, una manera de veure, una aprehensió sensorial, en aparença tan objectiva com a subtil, tan acerada com a sensible, de la inesgotable realitat. Els seus poemes són un registre intens, gairebé abstracte, de detalls i lluentors del món que ens envolta: viatges i personatges, llocs i pel·lícules, vists per un agut espectador que aconsegueix objectivar-los. I d'aquestes anècdotes apuntades, roman la seva emoció i el seu batec, doncs els versos atrapen, en el seu fluir «com una conversa solitària», un sentit nou, un misteri existencial permanent. Onze anys després del seu últim llibre de poemes, El sentiment de la vista confirma a Miguel Casado com un poeta excepcional.