Aquest llibre és el resultat d'un treball iniciat fa vint anys. A la fi de 1994, Adela Escartín ens va proposar escriure les seves Memòries, amb dues condicions: que no s'usés cap tipus de gravadora durant les entrevistes i que el text anés publicat després de la seva mort. Adela Escartín va ser una gran dona de teatre: eximia actriu, pionera entre les directores d'escena i una mestra irrepetible. Nascuda en Santa María de Guia (Gran Canària), després d'acabar la seva formació en el Conservatori d'Art Dramàtic de Madrid, en 1947, es marxa a Nova York, on estudia amb Erwin Piscator, Stella Adler i Lee Strasberg. Després passa a Cuba i es converteix en una primera figura de l'escena. Tota una generació del teatre cubà li deu a Escartín una visió i una tècnica més profunda del fet teatral. En 1970 torna a Espanya i participa del teatre espanyol més renovador, a l'una que treballa per a programes de televisió i cinema i desenvolupa una intensa activitat pedagògica en centres com la RESAD i la Sala Mirador. En aquest estudi hem articulat la seva llarga trajectòria vital (gairebé 97 anys, dels quals 40 van estar dedicats a l'escena) en dos volums, cadascun d'ells amb dues parts. Aquest primer volum arrenca amb "Els orígens d'una actriu", que comprèn des del seu naixement en 1913 fins a la seva estada d'estudis a Nova York, per seguir amb "Cuba, pàtria artística d'Adela Escartín", dedicada a la seva estada a Cuba abans de la revolució castrista. El segon llibre, en la seva primera part "Primera actriu de la Revolució", continua la seva trajectòria com a actriu, directora d'escena i pedagoga a l'Havana. Mentre que la segona part, titulada "La filla pròdiga del teatre espanyol", abasta des de la seva tornada a Espanya en 1970 fins al llarg tram final de la seva vida, que va concloure en 2010, després de la seva defunció.