"L'olor de l'escala ampla, fosca, ens va copejar en la cara. Era l'olor de la ciutat, a pedra freda, baldeada, a pols, a aire viciat i a una mica més que no es pot explicar..." En 1927, als dinou anys, Mika Waltari abandona Hèlsinki per viatjar a París; és aquí, en el Hôtel de Suède del barri de Saint Germain, on escriu La gran il·lusió, la seva primera novel·la. Waltari compon una instantània urbana d'aquella generació vital i inquieta que va celebrar la fi de la Gran Guerra lliurant-se en cos i ànima a una festa interminable. La història transcorre entre Hèlsinki i París; els seus protagonistes, el periodista Hart, Caritas, dona fatal i Hellas, un escriptor fred i cínic, recorren les ciutats preses dels seus vicis i de les seves llums. Els tres formaran un triangle tràgic i ambigu, quintaesencia de la tan lloada vida bohèmia, en la qual milers de joves es van veure reflectits. Waltari anticipa en molts sentits l'esgotament d'aquesta alegria i aquest optimisme, infonent un sentiment tràgic i pressentint que aquella generació no anava a ser eterna. Publicada en 1928 l'obra va conèixer un èxit immediat. La crítica la va rebre batejant-la com El gran Gatsby finlandès, i va atorgar al seu autor el paper d'intèrpret de les inquietuds dels bojos anys vint. Mika Waltari (1908-1979) és l'escriptor finlandès més conegut a nivell internacional. Extremadament prolífic, es va moure amb èxit per diferents gèneres madurant un estil personal, brillant i irònic. En 1928, amb la publicació de la gran il·lusió, pansa a engrossir la llista dels escriptors europeus més importants del seu temps. Després de la Segona Guerra Mundial s'enfronta als grans contrastos dels períodes de transició amb novel·les històriques com Sinuhé l'egipci, L'etrusc o Marco el romà que van tenir un gran acolliment de crítica i públic i es van traduir a multitud d'idiomes.