Filla d'un andalús i una catalana, Lydie Salvayre, el cognom de la qual de naixement és Arjona, narra en No plorar la història de la seva mare, Montse, nascuda en un poble de Lleida, que en 1936, amb amb prou feines quinze anys, es va a Barcelona amb el seu germà anarquista. A la ciutat la jove viurà el despertar a l'amor i el goig revolucionari dels dies posteriors a l'esclat de la Guerra Civil. En la novel·la es conjuga el present des del qual Montse desgrana els seus records d'aquells meravellosos dies de llibertat d'agost del 36 amb la narració de l'estada de Georges Bernanos a Mallorca i el seu procés d'escriptura dels grans cementiris sota la lluna ?la condemna d'un catòlic durant la sagnant repressió feixista?. Montse Monclús narra la volta de Barcelona a la seva terra natal i el seu matrimoni, el de la filla d'una família humil amb el plançó del cacic del poble. A través de la resurrecció de la llengua materna, amb la seva prosa Salvayre construeix un apassionant relat coral sobre el complex entramat polític de la Guerra Civil, i sobre l'exili i l'herència que va deixar als fills dels quals van haver de deixar Espanya per salvar les seves vides. Com si la primera marxa de Montse del seu poble natal hagués marcat per sempre una destinació en fugida.