"Hi ha pocs plaers en la vida com el d'escoltar per dins l'escriptura de William Ospina" JUAN CRUZ RUIZ En aquest llum meravellós s'amaguen les essències d'un dels més grans escriptors en llengua castellana, William Ospina. Pogués semblar que en un llibre breu -en extensió- no es pogués sostenir aquesta afirmació, però el lector que ho obri i ho llegeixi, trobarà al poeta, al profund explorador de la veritat humana i també de la divina, doncs interpel·la als déus en més d'una ocasió. Trobarà al narrador de novel·les torrencial i esbalaït per les seves troballes, que li proporcionen, i ell ens regala, la felicitat. I és que llegir a Ospina és apropar-se a la felicitat. És un escriptor fora del comú, que sap enfilar les perles dels seus poemes, els seus assajos i les seves novel·les. En aquesta obra el lector passejarà de la mà de Diògenes, es creuarà amb Alejandro, sentirà a Miguel Ángel, sofrirà amb Ospina la barbàrie de l'ésser humà, i es reconciliarà amb ella llegint a Proust, veurà a Dorian Grey, sentirà la veu callada de Shakespeare, i es preguntarà què seria de la nostra vida sense llibres? Sense Byron, Kafka, García Márquez, Joyce, Sant Joan de la Creu, Kipling...? Com diu Ospina, "El que obre un llibre ha encès el llum meravellós, i quin grat és saber que mai acabarem de descobrir el que hi ha ocult en la transparència, la qual cosa hi ha escrit en la foscor."