Lupercia Mania, filla de pares hispans, viu en la Roma imperial en companyia de les seves dues esclaves, Demetria i la jove Cátula, dedicada a l'elaboració d'elixirs, remeis i perfums. Pòstuma, la seva amiga de la infància i col·lega d'encanteris, acaba de sofrir un fatal accident i durant el seu sepeli es produeix un devastador fenomen meteorològic de mal auguri. Tot seguit Lupercia comprova que el cos de la seva amiga ja no està complet i tem que el seu esperit es converteixi per aquest motiu en un espectre maligne o «larva» i vagui eternament sense poder aconseguir mai l'Hades. Hi ha rumors que tal vegada una hechicera tesalia trucada Ericta hagi intervingut en el robatori i fugit amb el seu botí a Grècia. Lupercia decideix llavors emprendre un arriscat i dur viatge per terra i per mar després dels passos de la malvada i esmunyedissa Ericta en companyia de Lycofrón, un exgladiador, i el jove iniciat Veyano, així com de la seva esclava Cátula. Amb Llobes de Tesalia, Pilar Pedraza torna a convidar-nos, com ja va fer amb la seva reeixida La gossa d'Alexandria (2003), a una fascinant immersió al Món Antic -món que tan bé coneix i mestressa des dels seus anys de docència com a professora d'Història de l'Art-, al mateix temps que ens ofereix una sort de recreació literària inspirada en el seu recent i interessantíssim assaig Bruixotes, gripaus i aquelarres (2014) en el qual ens brindava els seus amplis coneixements sobre la història de la bruixeria a través de l'Art.