La modernitat de certs "clàssics" ens aclapara. Tal és la sensació que rep el lector del text de Bakunin "Déu i l'Estat". Enfront de la irrupció de l'irracional, enfront de l'ascens dels diferents "fonamentalismes" -religiosos o no-, enfront de la corrupció generalitzada que caracteritza als Estats burgesos i a la presència de poderoses màfies incrustades en els Estats post-"comunistes", la lectura o relectura d'aquest llibre ens permet exercir les "dues facultats precioses" de l'ésser humà que Bakunin defineix: "La facultat de pensar i la facultat, la necessitat, de rebel·lar-se". Aquest text no és només una extraordinària aportació al materialisme -d'una vigència apabullante-, sinó també una gran proclama lliure i llibertària.