No existeix biblioteca sense una antologia d'Antonio Machado, ni memòria lectora que no guardi com a crossa algun dels seus versos. És la seva una poesia sobre la vida, més enllà de l'art: és la literatura com a part de la vida. I, en la seva senzillesa i proximitat, els seus versos romanen al nostre costat. Però Machado és molt més; sobre pocs escriptors espanyols hi ha tanta unanimitat a l'hora de valorar també la seva trajectòria personal, fins a configurar com una categoria definida, machadiana, el mateix adjectiu «bo» en els termes en els quals ell ho va escriure: «SÓC, EN EL BON SENTIT DE LA PARAULA, BUENO». Sens dubte, la seva pròpia vida i aquesta coherència amb les seves idees, amb els seus poemes, constitueix el seu veritable llegat, un llegat que ha perdurat al llarg dels anys. El món mag segueix la vida i l'obra d'Antonio Machado per parlar-nos d'amor, de la malenconia per la infància, de la solitud, del compromís, de la pèrdua, de la felicitat o de la humilitat. Elena Medel ens parla, al cap i a la fi, de nosaltres; mostra com el poeta pot acompanyar-nos i guiar-nos en el nostre dia a dia, convençuts que tot el que se'ns ocorri ja ho va escriure ell.