La primera biografia dedicada a Torcuato Fernández-Miranda, figura imprescindible de la Transició Una de les definicions més encertades que s'han fet de la Transició és aquella popularitzada per Rodolfo Martín Vila en la qual la hi descriu com un muntatge teatral en el qual «el Rei va ser l'empresari, Torcuato Fernández-Miranda el guionista i Adolfo Suárez l'actor que interpretava el guió escrit per Torcuato». Si bé són molts els llibres dedicats a les figures de l'empresari i l'actor, resulta sorprenent saber que no existeix una sola biografia dedicada al guionista, per la qual cosa aquest llibre ve a omplir un injust silenci sobre un altre protagonista essencial d'aquest repartiment: Torcuato Fernández-Miranda. Seva va ser la responsabilitat d'educar al jove príncep des de 1960 i de dissenyar un pla que li conduís a la corona, sortejant els obstacles que en el seu camí sembraven els fidels del búnker franquista; seva va ser la Presidència del govern en els decisius dies que van seguir a l'assassinat de Carrero Blanco i que van poder donar al trast amb el full de ruta previst per a l'arribada de la democràcia; seva va ser la decisió de renunciar a la seva major ambició política, ser president del Govern, en considerar que seria més valuós per als plans del Rei des de la presidència de les Corts; seva va ser l'astuta maniobra que va aconseguir la terna de candidats que va portar a Suárez a la presidència del Govern, i que, en les seves pròpies paraules, incloïa «el que el Rei m'ha demanat»; i finalment, seva va ser també la redacció de la llei fonamental que va lliurar a Suárez dient-li «aquí tens això, que no té pare», i que es va convertir en la peça definitiva per aconseguir el desmantellament del Règim franquista sense provocar un nou enfrontament civil. Com a atractiu addicional, aquest llibre està prologat per S. M. el Rei Don Joan Carlos I. Per primera vegada el rei emèrit escriu un pròleg per a un llibre, la qual cosa suposa un clar gest de gratitud cap a qui anés la seva preceptor i home de confiança. Els protagonistes de l'època opinen... «A mi la sort em somriu sovint. Tinc el do d'atrapar-la al pas, fins i tot de provocar-la. Però la sort té tota classe de rostres. La meva ha consistit a tenir sempre al meu costat a l'home que feia falta en les situacions delicades. Sens dubte Torcuato ha estat un d'aquests homes.» Juan Carlos I «Torcuato Fernández-Miranda va ser el polític més rellevant del segle XX.» Adolfo Suárez «La transició va tenir, sens dubte, una gran fortuna: comptar amb les persones adequades en el moment apropiat. Una d'elles, i fonamental, va ser Torcuato. També procedent del règim anterior, aquesta circumstància va ser superada per les seves capacitats: la tècnica, el coneixement de les claus de l'Estat, el saber moure's entre les boires de la política, una extraordinària imaginació, un subtil domini de les voluntats, una formació jurídica extraordinària i una posició de confiança al costat de La seva Majestat el Rei.» Fernando Ónega «Va ser Fernández-Miranda l'estadista que es va servir del llanço -de vegades temerari- d'Adolfo Suárez per a aquest boto aparentment impossible que va consistir a transitar d'una dictadura a una democràcia.» José Antonio Zarzalejos