La idea de Déu és tremendament perillosa. En innombrables ocasions, algunes tristament molt recents, es combat i es mata per ella. Però succeeix que els qui deixen de creure també en ocasions combaten i maten, perquè els substituts i succedanis de la religió han demostrat ser tan nocius i violents com ella mateixa. I d'això podem veure exemples, tampoc molt llunyans, sense necessitat de sortir del nostre país. D'una banda, per què serà tan difícil ser ateu i viure serenament la pròpia finitud, sense apuntar-se a creences no menys delirants que les de la religió que s'ha abandonat? Per una altra, per què serà tan difícil ser creient sense carregar-se a més amb una moral heterónoma que amarga la pròpia vida i res bé afegeix a la dels altres? Per què els qui creuen en Déu es fabriquen una idea d'Ell tan absolutament contradictòria amb la infinita bondat que habitualment li atribueixen? Per què la creença en Déu ve acompanyada les més de les vegades de la creença en un munt de despropòsits? Per què amb tanta freqüència la fe ha portat a les ànimes angoixa i turment en lloc de pau i assossec? A aquestes i altres preguntes és incapaç de respondre l'autor d'aquest llibre, però són el punt de partida de les reflexions que en ell es poden trobar.