Un pintor que ha passat molts anys de la seva vida reclòs en centres psiquiàtrics, veu en la sala d'espera d'un dentista una revista en la qual s'informa que el manicomio on va passar la seva joventut va a ser derrocat per construir un hotel de quinze estels i un camp de golf de quatre clots, o a l'inrevés, ell no s'aclareix molt bé. Com a més van a traslladar el camposanto del manicomio, s'acorda de la monja difunta que li va cuidar de jove i decideix rescatar la seva mòmia, amb la qual passarà tota una nit parlant de la seva infància, la seva vocació de pintor, els seus internaments i exposicions, els seus anys d'artista al temps de la moguda madrilenya; del arrebuche polític-cultural a l'empara de les institucions en els últims trenta anys, dels canvis de jaqueta i del poder dels «iberdrolos», dels hampones de l'art, la cultura, les finances i la política, i del pas irreparable del temps, mentre les ruïnes del manicomio de Crecell estan voltades pels antidisturbis... «Sabem que esteu aquí!»